una mica de tot (a la greyhound)

be gent, estem en aquest moment mig cabrejats entre nosaltres (normal despres de portar dues nits maldormint en estacions de bus ja que els trajectes es parteixen en tirades de tres hores interrompudes per insoportables esperes dentre una i tres hores i mitja en estacions de qualsevol lloc) buscant una solucio als nostres problemes: hem de quedarnos a detroit fins dema a la tarda o millor avancem la marxa a chicago per visitarla millor i intentar veure detroit en un dia? la resposta, evidentment, la tindreu a la proxima participacio del blog, pero tot apunta a que marxarem cap a la ciutat del vent.
durant aquests dies hem visitat boston (que em perdonin els demes pero quin pal de ciutat, plena de quarterbacks i gent pija i on per sortir has de comensar a prendre copes a les set de la tarda) i ens hem barrejat amb la fauna que trobes de nit a les estacions de la greyhound. aquesta companyia ens ha donat diverses sorpreses, no totes bones: primer, no tasseguren tenir lloc al bus del qual has comprat el bitllet perque simposa la llei del first to come first to sit (es deia aixi?). daltra banda, no tots els autobusos son iguals, i alguns realment son incomodes i es passen males nits despertantse a cada curva o salt. a mes, els trajectes llargs son ladicio de petits trajectes i aixo suposa la tortura de les mil parades i canvis de bus i recollida de maletes (i aqui tambe es confirma la llei de wagensberg segons la qual el todo es mas que la suma de las partes pq de niagara a detroit hem trigat 10 hores!).

tot seguit, parlar breument de les catarates. lany passat vam estar alguns a iguazu i la veritat es que ens va fer quasi pena lestat de les catarates ja que no hi havia aigua (i aquest any va i neva per primer cop en noranta anys a buenos aires!). aquest cop la natura ha estat de la nostra part i ens ha mostrar la bellesa i potencia dun salt daigua de 54 m dalsada amb un cabal mes que generos. la visitat en vaixell (la cutre, som estudiants!) val molt la pena pq a lentrar a la part central es deixa de veures el cel i nomes tens al voltant onades de vapor daigua que fan intuir la forsa dels remolins que podries trobar mes endavant.
no es ara el moment de comentar la crema del frikisme que hem trobat en aquests dies (aqui qui mes qui menys com a minim parla sol) perque hem decidit escriure un post conjunt amb un estudi profund de certs personatges. aixi que de moment us deixem amb aquesta actualitzacio que preten ser una posada al dia daquest blog mes que una explicacio dels fets que van succeint.
una abrassada forta i esperem currarnos mes les proximes entrades!