The End

Hola nois!Aixo ja s'esta acabant, amb certa tristesa deixarem el pais, tot i que tambe tenim ganes de que ens expliqueu les vostres aventures quan tornem. L'ultima etapa l'hem passada a san francisco ("frisco" pels amics), ciutat cosmopolita i de grans desnivells. Aqui van viure i es van desenvolupar molts dels autors de la generacio beat tot i que el seu rastre s'ha difuminat parcialment: vam poder estar en una llibreria propietat de Ferlinghetti que s'ha convertit amb el temps en una icona de la contracultura americana gracies a les seves publicacions. Val a dir que moure's per frisco es una activitat cansada (potencia molt els bessons) tot i que agraida ja que en arribar al cim de qualsevol turo (yaya) s'observen magnifiques panoramiques de le ciutat, com ens va passar al mirador de la coit tower.

No sabem si ha estat mala sort nostra pero a san francisco no te res de clima meditarrani. Cada mati ens vam aixecar amb una capa de boira espessa i freda q ho cobria tot, fins i tot el golden gate.

Aquests dies hem tingut incorporacions d'ultima hora: diego "buey" villalobos i pere "fisico (le llaman body)" monras i cris "matarratas" arato. Amb ells hem sopat agradablement i hem sortit de festa, fet que agraim perque ja comencem a estar una mica cansats de veurens la cara de petats que portem...hem estat molt contents de tenirlos amb nosaltres.

Com a conclusio global i final del viatge podem dir que hem complert amb bastant d'exit el nostre objectiu principal d'adquirir una primera aproximacio a aquest enorme pais. Ara que ja en tenim una idea tambe ens hem adonat que per entrar de ple en la vida americana ens caldria molt mes temps i vivencies. Us recomanem sincerament un viatge d'aquest tipus, pocs paisos disposen de les meravelles naturals d'aquest pais, i de tres ciutats (SF, NYC i Chicago) on a tothom li agradaria viure una temporada.
No patiu perque el Tura pensa dedicar els propers anys de la seva vida a estudiar per aquestes i d'altres ciutats (li costara molts calers als seus pares) aixi que el podreu visitar....

PS: Prometem sessions inacabables de fotos a qui les vulgui i a qui no, que es complicat penjar-les al blog(no us perdeu el book del guille dormint amb la boca oberta...)

Beverly hills

Com sempre aprofitem que passem per davant d'una biblioteca publica per connectar-nos a internet i mirar el mail i actualizar una mica el blog. Aqui a LA no hi ha gaire cosa a veure a part de la platgeta, les cases de famosos i el cartell de Hollywood (el Borja, el guille i el tura han nat al parc universal studios o sigui q ja us explicaran si tambe val la pena veure-ho).

Ara ja son les ultimes hores en aquesta ciutat i ens dirigirem cap a San Francisco on ens trobarem amb el buey. Pel cami passarem pel Yosemite Park, cosa q a mi em fa especial il.lusio ja q espero veure-hi sequoies inmenses.

Per acabar nomes us volia dir q ens sap greu no poder contestar als posts q neu deixant pero la veritat es q no tenim temps per fer-ho. Quan tornem a barna ja us ho explicarem tot amb mes detall.

Gran Canyon i Fabolous Las Vegas

Hola a tothom! Despres dabandonar al guillem al motel de carretera mes tetric que vam trobar vam baixar fins al riu Colorado, a fer nit al Gran Canyon. Nomes comensa (com trobo a faltar la c trencada), sens posa a ploure i descobrim que no eren 15 km en total, sino que nomes danada. I no sabeu com va ser la pujada, Jordi fet caldo amb fotos impagables que heu de reclamar perque ell no mostrara, jo amb una insolacio, i el Tura i Pejin apelant a lespiritu de Juanito!!! Pero la veritat es que va valer la pena, vam veure posta i sortida de sol (llevats a les 4 30 del mati!!) paisatges increibles i tota mena de fauna, tenim varies fotos de fondo de pantalla.
Un cop acabada la part excursionista del viatge, canvi de ters i cap a las Vegas!! Vam arribar de nit, com sa de fer, i veient sortir la ciutat del no-res!!
I a la ciutat del vici molt be, nomes perdues economiques, cap casat i la pejina revalacio de la jornada, sortint tremolosa i sense veu duna partida de poker on va fundir i va guanyar 50dollars! La ciutat en si fot bastanta pena, una bogeria de carton piedra!Aixo si, abans de marxar ens vam marcar unm buffet lliure al bellagio on vam aconseguir recuperar tots els diners perduts. Vam menjar durant unes 3 hores i no hem menjat fins 24 hores despres!! Aixo si, mares, no us preocupeu, laleix acompanyava tots els trosos de carn amb una amanideta!!!
Ara ja estem a Los Angeles, hem fet una mica de platgeta i ara anirem a fer una mica de famoseo, a rebuscar per les escombraries, viam si treiem alguna primicia(Julia Roberts viu a 10 mins de casa nostra!!))
Buenu, un peto a tots i a totes, ja li queda poc temps a aquest blog aixi que aprofiteu per paricipar!!! (tot i que llegintu ja feu mes que la majoria!)

fever and sore throat

Hola a tots!!!
tot i q haviem dit qno tindrieu noticies nostres en 3 dies, degut a una puta infeccio al coll q em mante fet caldo, escric desd la Northern Arizona University un missatge per aquells q ens segueixen. Vai enxufadissim de iboprufe i de peniclinia i ara mateix estic suant osigui q si el meu post fot pena no m ho tingueu en compte plis...
Aquells 5 son cami del Grand Canyon, al qual arribare dema al mati si tot va be per fer la ruta de la part de dalt. Aquells locos tenien intencio de baixar abaix i fer hi nit, per la qual cosa he decidit no arriscarme i esperarme per disfrutar a Las Vegas i a California. Em fot molta enveja, pero es loq hay.
Pel q fa al mitja de transport val a dir q tenim una puta chevrolet Uplander q es una passada...ralla una mica laire aconidicionat pero ja no es novetat pq a tot USA el tenen altissim, es mes, crec q per aixo mhe posat malalt...si voleu ferli una ullada aqui us enganxo un webmail.

www.carworks.com/.../cars/06-uplander-1.jpg

Wenu maques...molts petons a tots i en especial al putxi q ja fa massa q no et veig i ralla...pero en general a tothom q ens segueix i q ens comenta els posts q tant ens agrada escriure. Vull donar un peto molt fort tb, al Pau, q es comenta q se lha vist per les balears amb la dona madura.

petooons a tots!!

Ultimes hores a Chicago

Com podeu veure li estem treient un rendiment molt alt a la botiga d'apple. Estem aprofitant les ultimes hores a la ciutat per acabar de visitar. Ara anirem a la hancock tower, un dels gratacels mes alts, i pujarem a un bar que hi ha a la planta 96 o 97 em sembla recordar. No esta mal, eh?
La veritat es q la ciutat es preciosa, juntament amb NY d lo milloret q hem vist per aki, amb l'alicient afegit q hi ha una platgeta molt maca al llac michigan malgrat q no l'hem aprofitat per falta de temps.
Com ja us ha comentat el tura, ara marxem cap al grand canyon i seguramnt no tindreu noticies nostres. Trankils, en principi estarem tots vius i sense tancar al calabozo. Tot i aixo, en 3 o 4 dies, si no veieu cap post nou comenceu a sospitar q algo no va b.

Seguiu-nos deixant posts q la veritat es bastant divertit tenir noticies d tothom. Fins aviat!

P.D: Personalmnt us haig d dir q he fet algunes compres mes...

Go, Cubs, Go!!

Ei!!! Aqui estem el Guille i jo un altre cop a l'Apple Store tot just de tornada de l'interessantissim partit de Beibol entre els Chicago Cubs i els Houston Astrons. Al final victoria clara els Cubs per 6-0 un partit en el qual els Houston han fet bastanta pena i els Cubs l'han cotrolat en tot moment. Al mati hi hem anat tots, pero al cap d'una hora i mitja hem decidit allo que el Jordi porta tant temps dient de fer: fer grups. Aixi doncs els entesos en beisbol ens hem quedat a l'estadi i la resta (tiet, borja, saddam's son i jordi) han decidit marxar i la veritat es que no se que hauran fet perque encara no ens els hem trobat. Guille i jo ens hem quedat fins al final del que ha estat un partit que ha durat unes 3h. La veritat es que es curios ja que el joc es tant lent que la gent no para quieta: van als lavabos, a comprar jalo, a comprar birres, etc. El tema es que sempre trobes cues per tot i sempre hi ha gent dreta amunt i avall. Haurieu de veure la quantitat de personatjes que s'hi poden trobar i la quantitat de merda que arriben a menjar. Pero, realment ens hem ficat en l'america profunda i ha estat divertit.
Aquesta nit es tornara a sortir i ho donarem tot de la que sera la ultima nit a la ciutat de Chicago, doncs diumenge a les 6.30 del mati ens surt l'avio cap a Denver i dema a la nit ja dormirem a l'aeroport.
Potser ara estem uns dies sense escriure, doncs dormirem a l'aeroport i ens endinsarem al Grand Canyon, lloc on no crec que trobem masses mitjans per poder-nos connectar pero que tambe estara be oblidar-nos una miqueta dels ordinadors,no? Si no teniu noticies en aquests dies, supso que el seguent post ja sera des de l'hotel Circu Circus de Las Vegas, un hotel que es espectacular i ja us explicarem que tal.
una abracada.

From Motown to Windy city

Hola a tothom! Ja estem a Chicago, escrivint des de la botiga apple (tenen internet gratis...) i el i-phone que mola molt i sera la sensacio! Hem arribat avui de Detroit- un cop mes amb la puta greyhound i aquest cop hem hagut de seure amb fauna local- i ja estem a Chicago, que de moment ens ha encantat, pero hem vist molt poc! Detroit ens ha sorpres, la gent amable, excepte els tipics penjats un dels quals anava tiran punys, espantant al tauro i a la pagina. Esta la General motors amb cadillacs antics que han fet vibrar al font, el tura i jo tenim foto al volant que intentarem publicar! Pero lo millor sens dubte era que a detroit els van enganyar com a sprinfield i tenen un mono rail estil simpsons que era una passada. Vam fer dues voltes!! Lo dolent es que estavem petadissims, dues nits de bus seguides i no vam anar al local de jazz com ens les prometiem i vam acabar veient el partit d Argentina i jalant-nos la pizza mes gran que he vist mai (deia que podia alimentar a 8-10 persones, pero si analitzeu el grup entendreu perque nosaltres 6 nes vam quedar amb gana!!!) Que vagi be a tothom, i gracies a tots els que ens aneu deixant posts, ens fa molta ilusio!!!Un peto a tots!

Nits de greyhounds i pros

qpasa!!!!estem a detroit petadissims despres duna nit inacabable de greyhounds (l autobus q agafem a USA per qui no ho sapiga) i ple de gent molt lletja. Realment, no es la mateixa gent q es troba als aeroports. En aquestes trajectes costa molt dormir, pq cada 3 putes hores com a molt et desperten per canviar d autobus o pq hi ha una puta parada de 2 hores i toca fer el petat. Aixo mateix ens va passar abans dahir quan ens dirigiem a les cascades del Niagara, vam haver de passar mes de 2h a lestacio de Buffalo i vam dormir per terra com uns autentics petats. De fet, jo vaig ser l unic q no vaig dormir i amb l excusa q feia de guardia em vaig pegar una bona viciada al pro evolution, que tantes alegries ens ha donat en aquests eterns viatgets de bus ( per a qui l interessi...vease frikis del pro...el tura el borja i jo fem liga master amb el barsa...merda no hi ha la c trencada!!!!perroos!!!!...i nem pujant de categoria....ja ens hem venut oleguer, es un paquet). Tot i les alegries, tambe em va donar un petit disgust ahir a la nit, quan despres de fallar un gol amb Henry (si, ja es al barsa) em vai remoure tant q em vai fotre contra el posabrassos...shit!!!tinc el pomul inflat.
Osti!!!!tant pro i me n descuidava de les cascades!!!!!!!impressionants!!!!vam fer viatget amb vaixell pel riu i quasi podiem tocar-les, ens van donar uns impermeables blaus i estavem molt monos tots alla...la unica punxada va ser q estava ple de xinorris per variar...pero vam comensar a cridar com bojos i els xinos es partien i ens imitaven....va ser molt bo....hi ha fotos...(amb la camera nova q mhe comprat...basicaaaa!!!!)
Be, ara estem a la biblioteca publica de detroit decidint que fotem, pq no volem quedarnos-hi gaire i no sabem ni on cony es el nostre putu alberg...fem molta cara de petat i com a minim fem tanta por q no ens diran res...semblem, uns putus malotes!!!
Molts petons a tots i totes, ens agraada saber q ens seguiu i q ens estimeu...nosaltres seguirem liantla per poder seguir explicant histories, o com minim dedicar-hi un temps per inventarnos-les....ciaao ciaao

una mica de tot (a la greyhound)

be gent, estem en aquest moment mig cabrejats entre nosaltres (normal despres de portar dues nits maldormint en estacions de bus ja que els trajectes es parteixen en tirades de tres hores interrompudes per insoportables esperes dentre una i tres hores i mitja en estacions de qualsevol lloc) buscant una solucio als nostres problemes: hem de quedarnos a detroit fins dema a la tarda o millor avancem la marxa a chicago per visitarla millor i intentar veure detroit en un dia? la resposta, evidentment, la tindreu a la proxima participacio del blog, pero tot apunta a que marxarem cap a la ciutat del vent.
durant aquests dies hem visitat boston (que em perdonin els demes pero quin pal de ciutat, plena de quarterbacks i gent pija i on per sortir has de comensar a prendre copes a les set de la tarda) i ens hem barrejat amb la fauna que trobes de nit a les estacions de la greyhound. aquesta companyia ens ha donat diverses sorpreses, no totes bones: primer, no tasseguren tenir lloc al bus del qual has comprat el bitllet perque simposa la llei del first to come first to sit (es deia aixi?). daltra banda, no tots els autobusos son iguals, i alguns realment son incomodes i es passen males nits despertantse a cada curva o salt. a mes, els trajectes llargs son ladicio de petits trajectes i aixo suposa la tortura de les mil parades i canvis de bus i recollida de maletes (i aqui tambe es confirma la llei de wagensberg segons la qual el todo es mas que la suma de las partes pq de niagara a detroit hem trigat 10 hores!).

tot seguit, parlar breument de les catarates. lany passat vam estar alguns a iguazu i la veritat es que ens va fer quasi pena lestat de les catarates ja que no hi havia aigua (i aquest any va i neva per primer cop en noranta anys a buenos aires!). aquest cop la natura ha estat de la nostra part i ens ha mostrar la bellesa i potencia dun salt daigua de 54 m dalsada amb un cabal mes que generos. la visitat en vaixell (la cutre, som estudiants!) val molt la pena pq a lentrar a la part central es deixa de veures el cel i nomes tens al voltant onades de vapor daigua que fan intuir la forsa dels remolins que podries trobar mes endavant.
no es ara el moment de comentar la crema del frikisme que hem trobat en aquests dies (aqui qui mes qui menys com a minim parla sol) perque hem decidit escriure un post conjunt amb un estudi profund de certs personatges. aixi que de moment us deixem amb aquesta actualitzacio que preten ser una posada al dia daquest blog mes que una explicacio dels fets que van succeint.
una abrassada forta i esperem currarnos mes les proximes entrades!

@ Bronx

La gent del Bronx parla 2 idiomes rarissims...Si son negres es impossible entendre una sola paraula... Si son hispanos...mes o menys tambe..."Tienes que ir straight veras el soway..."
Pero gracies a la immigracio '"chicana" es pot passejar sense ser l'unic blanc i cantar com una almeja...
Passejar per Little Italy @ Bronx es basic pels amants de les pelis de Scorsese...Botigues plenes de trajes a ralles(per 30$) i sabates de pell de cocodril de tots els colors, joieries amb cadenes immenses de falsos diamants... Enfi algun lloc han d'anar de compres mafiosillos i raperos no?
No podem deixar de destacar un cartell que deia "Warning: drug free school zone..."
Pero el Bronx es perfectament visitable i si us encanta el cine de NY com a mi no us el podeu perdre... Aixo si no feu el primo i pagueu un billet extra de metro per visitar el Yankee Stadium -si no heu de veure cap partit- perque per fora no te cap gracia...

Ara ja som a Boston i el panorama es completament diferent... De moment la ciutat mes pija de USA plena de tios rossets amb gorres girades amb l'aspiracio maxima de ser el quarterback i pillarse la animadora jefa (que probablement ha tirat de cirugia)....Seguirem comentant...

Shopping in the SoHo

Acabem de tornar d'una tarda de compres frenetica. Hem arrassat amb tot el soho. No hi queda cap botiga dreta. No+ dir q jo m'he comprat 2 parells d bambes i dos pantalons, i el guille unes bambes, uns pantalons i 2 samarretes. I aixo que no se res de la banda dl jordi i borja... ja us podeu imaginar q no tornaran amb les mans buides. No pas!

Ahir ens vam ficar al llit a les 4:30 i no se per kina rao a ls 8 m'he despertat i resulta q tothom a l'habitacio estava roncant, aixi q no m'he tornar a adormir. Al cap d'una estona tb s'ha despertat el tura i hem decidit nar nosaltres pl nostre compte mentre deixavem q els altres dormissin. Hem nat a veure la zona 0 i el districte financer. La veritat es q la zona 0 a mi m'ha impactat. Mes q res pq m'he pogut fer una idea dls inmensos edificis q hi havia i el caos q es debia organitzar quan van caure. Just davant d l'enorme forat hi havia una estacio de bombers i hi havia fotos dels q es van morir en els atemptats i era bastant trist. Despres hem nat al meu carrer, Wall Street, i hem vist la borsa.

Finalment la resta del grup se'ns ha afegit i hem agafat un ferry q ha nat a la staten island i durant el trajecte hem vist l'estatua de la llibertat (q la veritat es mes petita del q sembla) i l'skyline. Despres hem nat a dinar a un chinorri al Chinatown i el final ja el sabeu, compres locas!!!

2a taja...primers afers...

eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!qpasa...estem l'aleix i jo a la puta living room de l'hostal fotent pena i amb bastant alcohol a la sang...intentant continuar el blog mentre un petat es prepara un cafe...la nit ha estat agitada...hem fet espera la Mahala mes d'una hora pq som la sema tot i q volien q tota la responsabilitat caigues sobre meu...pero finalment l'hem trobat i hem anat a sopar a un thai...mes tard han arribat els cocktails i no hem parat de fumar mentre la puta pluja tornava a apareixer...la veritat es q ens ha importat poc ja que l'alcohol nava calant i nomes voliem un garitu on acabar la nit...aquest lloc ha resultat ser un local de waions amb musica decent i alcohol car...pero tb ens l'ha sudat, pq sudem de tot, i hem seguit privant.
El q hagi passat a dins...ja es cosa dels del viatge i si algu ho vol saber, q hagues pillat el bitllet per venir amb nosaltres a aquest viatget.
Com ja he dit abans, ja som a l'alberg i anirem a dormirla en breus ja q dema toca patejar per la zona 0 i catar l'estatua de la llibertat...es presenta emocionant, no crec q ens decebi...
molts petons de part de tots i espero q seguiu llegint el blog, pq de moment l'estem actualitzant, pero no sabem quant durara...
EL BAR DEL CARRER HENRY SEMPRE QUEDARA EN LES MENTS D'AQUEST VIATGERS

brooklyn passat per aigua

bueno nois, ja estem a nova york i aquesta ciutat mai decepciona. vam tenir un bon comensament i una millor continuacio, lo unic que no acompanya es el temps, encara no hem vist el sol des que hem arribat als states. avui es el segon dia a ny: la big apple es una ciutat de sensacions, de grandaria, d opulencia, d apabullant (apabullant?) activitat, de frenetisme.....i tot barrejat amb una sensacio constant de deja vu per la gran quantitat de pel.licules que hem vist des de petits i que tenen com a escenari aquesta ciutat. tambe hi ha, daltra banda, petits detalls: per exemple, les petites escalinates que hi ha entre les portes de casa i el carrer permet de tenir un petit espai dinteraccio amb la gent del carrer, et permet seure tranquilament i fumarte un cigarro sense molestar ningu...en fi, petites coses.
aquesta tarda, despres de visitar central park, hem agafat el metro i ens hem acostat a brooklyn. aquest barri residencial mante encara una mica de personalitat (en lloc de mcdonalds i starbucks hi ha petits comersos amb el nom del propietari) i ens ha brindat un agradable cafe a la terrasseta dun carrer qualsevolment encantador. alla la cambrera sha interessat per nosaltres i la rao per la qual visitavem brooklyn tenint nomes tres dies per visitar nova york. despres duns minuts de conversa ens ha recomanat un parell de llocs per sortir a la nit.
tot just despres hem recorregut el barri fins anar a parar a un mirador des del qual sapreciava lskyline de manhattan i lestatua de la llibertat al fons. hem creuat el pont de brooklyn passats per aigua pero les incomoditats de la pluja no ha evitat que ens possessim a cantar mentre ens mullavem, senyal de bon rollo.
ara nirem a sopar amb la mahala pel soho i descansarem perque dema ens espera un altre dia dactivitat bestia. una abrassada i deixeu comentaris que ens fa molta ilusio. yeaaahhh

Compres a la 5th Ave... (som molt wais)

Aprofitant q stem a la botiga d'Apple i ens deixen fer servir internet stem mirant mails, blogs, diaris, etc... Ahir com ja us vam dir vam fer una barbacoa i despres vam anar a l'east river a veure els focs del 4 de juliol que la veritat es q van ser bastant espectaculars malgrat q el tura no va parar d dir q tot allo ja ho havia vist a Sitges cada any pels focs...

La ciutat es espectacular, sobretot quan estas en un carrer on has d'aixecar el cap per veure el final dels edificis. Son altissims! Tot esta ple d paradetes d menjar escombraria i es facil entendre pq la meitat de la gent esta grassa (pero quan dic grassa no vull dir amb panxeta, eh? vull dir obesos...). Tambe es impactant les botigues que et trobes; ahir per exemple vam passar per davant d'una botiga d times square q era unica i exclusivamnt d Smarts, una altra on tot era xocolata (pero molt mes heavy q xocoas i similars), la botiga d l NBA, una on no+ i fan crispetes... No se, molt a lo grande tot plegat.

D momnt ho deixo aki, seguirem mantenint-vos informats ;)

Fins la propera

NY bbq

Ja hem arribat a NY. Hem arribat a l'alberg i ens hem trobat que ens oferien una superbarbacoa de mekis del gratelo. Ahora estamos en ello, fotent-nos birrelis gratis i pillant la papa per anar a veure els focs artificials al pont de Brooklyn en el Independendce Day, yeah man! Pero no tot son bones noticies. Turelis i Pejinorri q es veien llicenciats, ja no ho son. Unes assignatures suspeses q hem descobert no aprovades durant la barbacoa (q segueix en curs) ens ho impedeixen.
Primeres impressions d USA: Washington una caca q no val la pena comentar i NY ha comencat molt b. De cop ens hem sentit mes prims i esbelts (el jordi ha mort per inanicio) comparat amb la resta de gent q veiem pel carrer. Ningu ens fa ombra, som els putos amos, pero no durara molt pq no parem d menjar merda d la bona.
Esperem tornar a escriure haviat amb mes noticies i batalletes.
Un peto a totes i a tots.

Pre-partit (3h abans)

EEEEEEEEiiiiiiiiiiiiiii!!!! Aqui estem amb el Pejinorri comentant. Falten 2hores per llevar-nos i ja no anirem a dormir, en 4h comença el tan ansiat viatge. Amb la ressaca encara d'un finde tan heavy i tan emotiu ens disposem a fer un d'aquells viatges que es recordarà tota la vida. Per començar, els petats del Font, Jordi i Borja ja estan fotent el petat i dormint a l'aeroport de Zurich. Demà l'Aleix els va a recollir. Serà un mes que estarà ple d'anècdotes i de grans històries, on en qualsevol moment es pot produir qualsevol imatge o frase memorable. 3500 fotos queden a la càmara. 7 vols amb avió ens esperen. 4 viatges amb bus. 2 nits al desert. uns quants mils de km en cotxe. I un llarg etcetèra. Tot això composarà el que serà el viatge. Per tant, continueu atents aquí, que per algo el friki de l'Aleix s'ha currat aquest blog. Ja us comentarem com va el tema. Molts records!!!

On the road, Part One, Ch. 1

The only people for me are the mad ones, the ones who are mad to live, mad to talk, mad to be saved, desirous of everything at the same time, the ones who never yawn or say a commonplace thing, but burn, burn, burn like fabulous yellow roman candles exploding like spiders across the stars and in the middle you see the blue centerlight pop and everybody goes "Awww!"